Recentment des d’edeon hem tingut l’oportunitat de participar en una sessió de treball del Pacte Nacional per al Talent Digital a Catalunya (PNTDC) a Barcelona i hem aportat algunes idees que permetin establir un acord estratègic, impulsat per la Generalitat, amb l’objectiu de garantir que Catalunya formi, retingui i atragui talent digital suficient per sostenir el fort creixement del sector tecnològic i digital.

Des de la nostra agència creiem que Catalunya ha fet un pas rellevant amb la presentació del Pacte Nacional per al Talent Digital. El diagnòstic és clar i compartit: el creixement econòmic dels propers anys estarà estretament vinculat a la capacitat dels territoris per generar, atraure i retenir talent digital. I en aquest terreny, la competència és immediata i és a dins la pròpia Unió Europea.

Les dades són molt clares. El sector digital ja representa el 14% del PIB català i dona feina a prop de 200.000 persones, amb un creixement de l’ocupació superior al 40% des de 2020. Només l’any 2023 es van detectar més de 9.000 vacants digitals sense cobrir, un indicador clar que la demanda de talent supera àmpliament l’oferta disponible. A més, el sector va créixer un 18,7% durant el 2024, confirmant que no es tracta d’una tendència conjuntural, sinó estructural.

Davant d’aquest escenari, l’objectiu del Pacte és ambiciós: duplicar el nombre de professionals digitals fins a arribar als 270.000 l’any 2030. Però no només es tracta de quantitat. El document posa sobre la taula un altre repte clau: la bretxa de gènere. Actualment, només un 31,8% de les persones que treballen al sector TIC a Catalunya són dones, percentatge que cau fins al 26,4% en rols especialitzats i al 20,8% en càrrecs directius. L’objectiu és que el 50% de les noves incorporacions digitals el 2030 siguin dones, una condició imprescindible per ampliar la base de talent i construir un sector més equilibrat.

El Pacte estructura aquesta estratègia en cinc grans línies: foment de vocacions digitals des d’edats primerenques, impuls del talent femení, atracció i retenció de professionals, millor connexió entre formació i teixit productiu, i capacitació digital al llarg de la vida. Sobre el paper, el plantejament és sòlid i alineat amb les millors pràctiques europees.

Ara bé, per a molts directius i empresaris, la pregunta clau no és tant què es vol fer, sinó com es desplegarà tot això en la realitat del dia a dia empresarial. I aquí és on, de la mà de l’Aijec, l’associació de joves empresaris de Catalunya, hem pogut aportar el nostre granet de sorra.

El talent digital no treballa en estratègies ni en pactes institucionals; treballa en empreses concretes, amb pressupostos reals, terminis ajustats i decisions d’inversió contínues. Per això, l’èxit d’una política de talent no depèn únicament de l’oferta formativa o dels objectius quantitatius, sinó també de l’entorn institucional en què aquestes empreses operen.

L’experiència de països com Irlanda és especialment il·lustrativa. En les darreres dècades, Irlanda ha aconseguit posicionar-se com un pol europeu de talent digital no només gràcies a la seva aposta educativa o a la presència de grans multinacionals tecnològiques, sinó també per haver construït un marc estable, previsible i comprensible per a l’empresa. Aquesta coherència entre política de talent, fiscalitat, regulació i administració ha estat clau per convertir el país en un node atractiu dins del mercat únic europeu.

En un context com l’actual, on el talent és altament mòbil i les empreses competeixen per professionals escassos, factors com la simplicació administrativa, la claredat normativa i la coordinació institucional tenen un impacte directe en la capacitat de créixer, innovar i retenir equips. Especialment per a les PIMEs, que —tal com reconeix el mateix Pacte— disposen de menys recursos per formar, seleccionar i fidelitzar talent digital.

La transformació digital exigeix focus. Exigeix temps directiu, inversió sostinguda i capacitat d’adaptació. Quan aquests recursos es poden concentrar en processos productius, tecnologia i persones, l’impacte de les polítiques públiques es multiplica. Quan, en canvi, es dispersen en gestions complexes o poc coordinades, el retorn de qualsevol estratègia de talent es dilueix.

En aquest sentit, el Pacte Nacional per al Talent Digital obre una finestra d’oportunitat important. No només per abordar el dèficit de professionals digitals, sinó per reforçar una idea fonamental: la competitivitat digital és una construcció sistèmica. Requereix formació, sí, però també entorns empresarials capaços d’absorbir aquest talent i fer-lo créixer.

El talent digital serà un dels principals factors de diferenciació estratègica els propers anys. Però la seva disponibilitat i permanència dependran tant de les polítiques de formació i atracció com de la coherència global de l’ecosistema en què les empreses desenvolupen la seva activitat.

Des d’edeon creiem que la digitalització és una oportunitat compartida. Convertir-la en avantatge competitiu dependrà de la capacitat d’alinear estratègia, empresa i administració en una mateixa direcció, amb una mirada a llarg termini i una gestió eficient del present.